dilluns, 14 de maig del 2012

Seqüencial vs lineal / història i trama

Hola companys de Lost in hipertext...


Diguem que una de les idees més importants i que més espanten de l’espai hipertextual és, com crec que hem anat copsant durant les lectures,  el trencament i la fragmentació de l’ordre convencional, de la linealitat a la que ens creiem lligats. En el text de Koskimaa un parell de conceptes que de tant bàsics passen desapercebuts i, vaja, quan t`hi fixes sembla donar una mica de llum al final del túnel.
Les dues idees que ara vull ressaltar (n’hi ha més,  és clar, però per ara dues és suficient) són:

A) La matització que fa entre lineal i seqüencial. Explica que la  escriptura/lectura no lineal és impossible. Cosa que, d’alguna manera, ve a preservar un àtom d’ordre o d’organització de la materialització intel·ligible (propi i aliè) del pensament. Per altra banda, diu, Koskimmaa (Closse Reading, 179) que sí és possible la lectura multilineal o no seqüencial, de tal manera que el que podem fer és reordenar els àtoms de pensament  lineal, confegint noves e infinites molècules però per ara encara no podem fer “fissió” nuclear... ja veieu que la cosa es posa perillosa... Però trobo important el matis entre lineal i seqüencial.

B)La diferencia entre història i trama em sembla profundament clarificadora quant la percepció de l’ordre  “lineal” acrònic dels esdeveniments com història i de com, manipulat per l’escriptor, que escull el moment d’explicar les coses o converteix la història en trama.

Faig aquestes dues observacions perquè, quant la primera,  diguem que posa de relleu la expressió del mateix autor quan diu que la literatura és un conjunt de cites (d’àtoms?) i, de fet, és cert  que tot el que escrivim, tot el que pensem, és resultat de la interrelació amb l’entorn que ens construeix i que construïm. Per tant, l’hipertext és un invent ben antic i, altre cosa, és que la tecnologia ens permeti fer més barreges d’àtoms,  més ràpidament  i amb més flexibilitat, ja que disposem de reactius que en un altre època no hi eren.

1 comentari:

  1. M'agrada quan dius que l'hipertext és ben antic. De fet, ben pensat, hi ha moltes coses que no requereixen d'ordinadors i que podem considerar hipertext.
    Qualsevol lectura es podria catalogar així, si tenim en comte que en fer-la contem amb les lectures anteriors. Quan llegim un llibre sempre tenim al cap els seus personatges d'altres obres, la bibliografia de l'autor...
    És impossible llegir un text de manera aïllada, apartant de la nostra ment el bagatge adquirit durant anys d'aprenentatge. I també ho és per a l'autor, que reflecteix en els seus textos tot allò que ha paït en anys de ser lector.
    Tot el món globalalitzat és un hipertext.

    ResponElimina