Anàlisi lexicomètric d’un bloc feminista.
Tal com vaig apuntar en el meu post d’11 de maig de 2012 Comprar el llibre pel títol (i la coberta encisadora...) vaig triar el bloc Negra cubana tenia que ser per concórrer-hi, aparentment, vàries circumstancies: feminista (tal com anuncia la seva autora), i molt significat per raó de raça i nacionalitat.
Després de fer-hi una immersió he decidit analitzar tres post:
1r Negra cubanatenia que ser que actua de benvinguda al lector i, com veurem, és un manifest d’intencions i lloança de l’eina tecnològica i plataforma de lluita que representa la xarxa. ·
2n és un temàtic titulat “Violencia de género: maltratadores oenfermos psiquiátricos”
3r, un de breu titulat mama¿por qué no puedo llevar trenzas en la escuela? dedicat a la polèmica suscitada Panamà per les dificultats que posen les escoles a pentinar les nenes amb trenes. Sembla que l’objectiu premeditat és “rebaixar” la imatge de les ètnies africanes del panorama visual panameny. Seguint el post, la reacció no es va fer esperar i es va convocar (no diu ben bé com) una acció de protesta de manera que, el 21 de maig, tothom pentinat “afro”
Us poso un parell links sobre el tema, perquè, precisament i a l’entorn de la idea d’activisme i propaganda aquest sembla un cas de manual: diguem que uns presenten la prohibició com un cas aïllat i que s’ha “tret de mare”, altres com una pràctica habitual però no de llei... altres que parlen de prohibició com quelcom generalitzat i acceptat....Si ho cerqueu a google, la majoria dels resultats oferts, tot i que ja es veu que són còpia de còpia, s'en fan ressó, usant la paraula prohibició i ocupen i ocupen i ocupen lloc. Així que sense veure-ho / viure-hi, es difícil, hipertextualment parlant, saber si fou un cas i la xarxa a fet de timbaler del Bruc o... no i és un veritable escàndol... en fi, feu recerca a veure què!
Bé, veiem el primer post, Negra Cubana tenía que ser. Una bitácora feminista y negra.
És un article de 1409 paraules i 612 de diferents.
L’article parla de la motivació personal i, es veu, molt clarament, el sentiment personal, feminista, nacional, racial i la molta importància que atorga l’autora a l’ús de la xarxa i l’oportunitat que representa per lluitar i comunicar-se.
Així doncs:
Les paraules relacionades amb identitat nacional i racial són majoria:
NO | 10 | 0,71 |
SER | 10 | 0,71 |
| | |
cubana | 10 | 0,71 |
negra | 10 | 0,71 |
negracubana | 4 | 0,28 |
racial | 3 | 0,213 |
cubanas | 3 | 0,213 |
racismo | 2 | 0,14 |
negras | 2 | 0,14 |
igual | 2 | 0,14 |
identidad | 2 | 0,14 |
cuba | 4 | 0,28 |
negros | 1 | 0,071 |
negritudes | 1 | 0,071 |
negros | 1 | 0,071 |
nacion | 1 | 0,071 |
mestizaje | 1 | 0,071 |
afrocubana | 1 | 0,071 |
africana | 1 | 0,071 |
| | |
2n paraules relacionades amb la xarxa | ||
red | 5 | 0,35 |
internet | 4 | 0,28 |
bloga | 4 | 0,28 |
bloggers | 3 | 0,21 |
web | 2 | 0,14 |
redes | 2 | 0,14 |
html | 2 | 0,14 |
herramienta | 2 | 0,14 |
wordpress | 1 | 0,071 |
webmaster | 1 | 0,071 |
virtuales | 1 | 0,071 |
internautas | 1 | 0,071 |
blogueros | 1 | 0,071 |
bloguersras | 1 | 0,071 |
blogosfera | 1 | 0,071 |
blogia | 1 | 0,071 |
blog | 1 | 0,071 |
| | |
3r paraules relacionades amb gènere i activisme | ||
mujeres | 5 | 0,35 |
feminista | 4 | 0,28 |
genero | 3 | 0,21 |
lenguaje | 3 | 0,213 |
feministas | 2 | 0,14 |
cyberfeministas | 2 | 0,14 |
ciberfeminismo | 2 | 0,14 |
sexual | 1 | 0,071 |
sexista | 1 | 0,071 |
sexualidad | 1 | 0,071 |
misoginio | 1 | 0,071 |
ciberfeminista | 1 | 0,071 |
ciberfeministas | 1 | 0,071 |
ciberactivismo | 1 | 0,071 |
cibercomunidades | 1 | 0,071 |
patriarcales | 1 | 0,071 |
| | |
| | |
4t lluita i legimitat | | |
lucha | 1 | 0,071 |
luchas | 1 | 0,071 |
legitimo | 1 | 0,071 |
legitimar | 1 | 0,071 |
| | |
2n post, “Violencia de género: maltratadores o enfermos psiquiátricos”
873 paraules i 399 de diferents.
L’autora parla sobre la projecció de la violència de gènere com a una malaltia psiquiàtrica La paraula “No” ocupa un lloc molt important a l’article.
A diferencia de l’article anterior, nació i raça no té pràcticament presencia (del que es pot pensar que el problema no s’identifica amb aquest paràmetres) i en canvi, tot allò relacionat amb gènere, violència i institució (des del punt de vista sociològic) és molt rellevant.
no | 14 | 1,06 |
mi | 5 | |
| | |
1r Paraules relacionades amb génere: | ||
genero | 7 | 0,802 |
mujer | 7 | 0,802 |
mujeres | 4 | |
hombre | 3 | 0,344 |
tipo | 2 | 0,299 |
hombres | 1 | 0,115 |
feministas | 1 | 0,115 |
machistas | 1 | 0,115 |
maltratos | 1 | 0,115 |
progenitor | 1 | 0,115 |
paterna | 1 | 0,115 |
| | |
| | |
| | |
2n Paraules relacionades amb violència: | ||
violencia | 9 | 1,031 |
abusador | 4 | 0,458 |
maltratador | 3 | 0,344 |
golpeador | 1 | 0,115 |
maltratadores | 1 | 0,115 |
abofeteo | 1 | 0,115 |
abusada | 1 | 0,115 |
agresor | 1 | 0,115 |
agresividad | 1 | 0,115 |
misioginia | 1 | 0,115 |
pánico | 1 | 0,115 |
| | |
| | |
3r Paraules relacionades amb institució i parentiu: | ||
esposo | 2 | 0,229 |
familia | 2 | 0,229 |
insititucion | 2 | 0,229 |
ley | 2 | 0,229 |
sociedad | 1 | 0,115 |
rol | 1 | 0,115 |
esposos | 1 | 0,115 |
madre | 1 | 0,115 |
| | |
4r Paralues relacionades solucions: | ||
ayuda | 5 | 0,573 |
solución | 1 | 0,115 |
denunciar | 1 | 0,115 |
denuciado | 1 | 0,115 |
| | |
5è Paraules relacinades problemàtiques | ||
paciente | 3 | 0,344 |
enfermos psquiatricos | 1 | 0,115 |
enfermedades | 1 | 0,115 |
celos | 1 | 0,115 |
celoso | 1 | 0,115 |
subordinacion | 1 | 0,115 |
psiquiáticas | 1 | 0,115 |
psicologicos | 1 | 0,115 |
psicologia | 1 | 0,115 |
victimas | 1 | 0,115 |
victimarios | 1 | 0,115 |
personalidad | 1 | 0,115 |
problema | 1 | 0,115 |
| | |
| | |
6è Paraules relacionades identitat nacional: | ||
cubano | 1 | 0,115 |
cubanas | 1 | 0,115 |
3r post, ¿por qué no puedo llevar trenzas en la escuela? aquí, doncs, tornem a trobar que les paraules relacionades amb identitat i raça tenen molta importància i paraules presumptament neutres com “trenza” o “peinado” adquireixen una nova semàntica ates el significat atorgat per detractors i defensors.
El grup de paraules relacionades amb escola i cultura tenen un pes similar al grup de lluita i reivindicació.
192 paraules i 115 de diferents | |||
1r paraules relacionades amb identitat nacional / racial | |||
panameñas | 2 | 1,042 | |
identidades | 2 | 1,042 | |
negra | 2 | 1,042 | |
nacional | 2 | 1,042 | |
etnia | 2 | 1,042 | |
pais | 1 | 0,52 | |
panama | 1 | 0,52 | |
panameños | 1 | 0,52 | |
negra | 1 | 0,52 | |
negras | 1 | 0,52 | |
negracubana | 1 | 0,52 | |
etnia-raza | 1 | 0,52 | |
centroamericano | 1 | 0,52 | |
afroamericano | 1 | 0,52 | |
afrodescendiente | 1 | 0,52 | |
| | | |
2n, grup de paraules relacionat amb identitat | |||
trenzas | 3 | 1,56 | |
trenza | 1 | 0,52 | |
peinados | 1 | 0,52 | |
mama | 2 | 1,042 | |
| | | |
3r paraules relacionades nenes | | ||
adolescencia | 1 | 0,52 | |
niñez | 1 | 0,52 | |
infantiles | 1 | 0,52 | |
niñas | 2 | 1,042 | |
| | | |
4r paraules relacionades amb formació | | ||
escuela | 2 | 1,042 | |
cultura | 1 | 0,52 | |
colegio | 1 | 0,52 | |
centros | 1 | 0,52 | |
escolares | 1 | 0,52 | |
| | | |
5è grup de paraules relacionades amb lluita | |||
repeto | 1 | 0,52 | |
relaciondadas | 1 | 0,52 | |
reivindicar | 1 | 0,52 | |
prohibido | 1 | 0,52 | |
prohibición | 1 | 0,52 | |
organizaciones | 1 | 0,52 | |
denuncias | 1 | 0,52 | |
Conclusió.
És interessant veure com el lèxic (més o menys ric) i la semàntica de les paraules varia segons el context (com és el cas de trenzas) i com, a través dels grups de paraules es pot veure millor la intencionalitat de l’article.
Hola,
ResponEliminaés trist que a més dels problemes per ser dones també pateixin el racisme.
Molt compelrt el teu anàlisi, poc tinc a afegir, només que ha sorprés que agrupis com a "identitat" les paraules trenzas, perinado o mama. No m'ho havia plantejat però suposo que si que s'utititzen com a signes identitaris...
salut.
Gràcies pel teu comentari. El món pot ser un lloc ben trist i estrany... per sort, les trenes són un pentinat ben alegre...
ResponElimina